Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

solució

f. [LC] [QU] Acció de dissoldre una substància en un líquid.
f. [LC] [QU] Líquid homogeni que resulta d'aquesta acció.
f. [QU] En quím., mescla en què els components són distribuïts homogèniament en tota l'extensió del sistema.
[QU] solució amortidora Solució que resisteix addicions de quantitats moderades d'àcids o de bases, fins i tot forts, o bé dilució, sense que el seu grau d'acidesa sofreixi cap variació notable.
[QU] solució normal Solució 1 litre de la qual conté 1 gram àtom d'hidrogen reemplaçable o el seu equivalent.
f. [LC] Acció de deslligar, de desfer la cohesió, de separar; l'efecte.
[LC] solució de continuïtat Interrupció en la continuïtat d'una cosa, en el decurs d'una activitat, en el desenvolupament d'un fenomen.
[GL] [QU] solució sòlida a) Fase homogènia formada per dos o més components que constitueixen un reticle cristal·lí únic, com si els àtoms d'un component substituïssin els àtoms de l'altre en llurs posicions reticulars.
[ML] solució sòlida b) Textura d'un aliatge quan el metall de base forma la xarxa cristal·lina que li és pròpia i els àtoms dels metalls d'addició es troben en solució dins aquesta xarxa, ja sigui substituint els àtoms del metall base en alguns nusos de la xarxa, ja sigui ocupant alguns dels intersticis que queden entre els àtoms del metall base.
f. [LC] Acció de resoldre un problema, una qüestió, etc.
f. [LC] Allò que resol un problema, una qüestió, etc.
f. [LC] [MT] En mat., quantitat que satisfà les condicions d'un problema, d'una equació o d'un sistema d'equacions.
f. [MD] En med., terminació d'una malaltia.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions